Sal i salines

La Carla i la Xènia de P-5A ens han portat sal de les salines de  Naval 
( Osca). Ens han explicat que són com piscines de sal.
La sal que s’obté d’aquestes salines és un producte del tot natural. En la seva elaboració només hi intervenen dos factors: el sol i el vent. El procés dura gairebé un any i comença amb l’entrada d’aigua  a un primer embassament. D’aquí anirà passant per un circuit de basses amb l’objectiu d’augmentar la proporció de sal a l’aigua. L’evaporació natural fa la feina…  Quan s’obté el nivell de sal desitjat, l’aigua passa als cristal·litzadors, on la sal es va precipitant al fons. La collita de sal o salinada es fa a l’Agost, comença quan el gruix de sal és l’adequat i dura uns 15 o 20 dies. Un cop collida es porta a una muntanya de sal, d’on en surt per ser manipulada i embasada a mesura que ho requereix el mercat. Així es fa la sal, seguint en essència el mateix mètode que utilitzaven els romans: aigua marina, sol i vent. 

Aigua i colorant

-Què passarà amb l' aigua si hi aboquem 2 gotes de colorant alimentari? I, si l' aigua és calenta?

Experiència:

Volem comprovar com reacciona un colorant alimentari en aigua freda i calenta.

Hipòtesi:

• L' aigua es tenyirà  del color del colorant.
• El colorant quedarà com capes.
• Sortirà vapor i el colorant desapareixerà.

Material:

• un recipient que es pugui escalfar.
• 2 vasos de precipitats
• Aigua
• colorant alimentari
• Fogonet

Procediment:

1. Escalfem aigua
2. Omplim els vasos a la mateixa mida: un amb aigua freda i l' altre amb aigua calenta.
3. Als dos vasos aboquem 2 gotes de colorant.

.Què passa?

Veiem que el colorant de l' aigua calenta, de seguida es difumina i es mescla amb l' aigua, quedant aquesta, d' un color uniforme. En canvi, amb l' aigua freda el colorant triga molt més en dispersar-se. 

Conclusió:

Aquest comportament és degut al moviment de les molècules de l' aigua que, en estar calenta es mouen més ràpid i deixen més espai que ocupa el colorant. 

Per entendre-ho millor hem visionat la presentació dels estats físics de l' aigua que tenim en el bloc.

Creació de climogrames

Un climograma és un gràfic que serveix per a representar la distribució de les temperatures i precipitacions en el transcurs d' un any i en una zona determinada. Es realitza sobre un eix de coordenades. A l' eix vertical esquerre s' indiquen les temperatures i a l' eix vertical dret les precipitacions. Els mesos s' indiquen a l' eix horitzontal. Amb aquest programa podeu imprimir el vostre climograma.

Molècules d' aigua

Clicant la imatge accediu a una presentació on entendreu i observareu el comportament de les molècules en els diferents estats físics de l' aigua: gasós, líquid i sòlid.

Canvi de colors!

Avui a P-5 hem tingut una visita molt especial: l' Antonio Cabeza ( pare de la Lídia). És químic i ens ha fet una demostració de colometria amb elements químics. Ha estat com màgia, hem anat veient com apareixien i desapareixien colors de tot tipus. Moltes gràcies Antonio!!
Les reaccions químiques han estat les següents:

1. Aigua de mar +nitrat de plata= precipitat de clorur de plata.
2. Aigua destil·lada + cromat de potasi+nitrat de plata= precipitat de cromat de plata.
3. Aigua destil·lada + blau de metilè
4. Aigua destil·lada +fòsfor +àcid ascòrbic + m. amònic, es deixa en repòs i... apareix el color blau marí.
5. Fenoftaleïna +hidròxid de sodi ( bàsic) es torna d' un color. Amb un àcid el color desapareix.
6. Reaccions Redox:

      6.1.  Aigua destil·lada + iode +tiosulfat de sodi : del color passa a transparent.

     6.2.     Aigua destil·lada + dicromat de potassi + ferroina 
( indicador) +sulfat ferrós.

Fem perfums

Els de 3r i 4t han fabricat perfums personalitzats, cada perfum té el seu propi nom, aquí teniu com ho hem fet:

Material

• pètals de roses 
• aigua
• fogonets
• embuts
• tubs d' assaig o erlenmeyers amb tap
• etiquetes
• full de pràctiques
  

Procediment

1. Omplim fins la meïtat tubs d' assaig amb aigua calenta que s' escalfa en els fogonets de l' aula.
2.  Hi fiquem pètals de diferents flors 8 nosaltres els hem trossejat amb els morters) i tapem els tubs 
3.  Es deixen reposar 24h. 
4.  Cada tub s' etiqueta amb noms inventats de perfums.
5.  Han de seguir el guió de pràctiques que se'ls dóna.

Cromatografia dels retoladors

La cromatografia és un procediment per separar els components d’una substància. Quan veiem tinta verda, ens sembla que és una única substància, però no és així, és una barreja de vàries. Es poden separar per la seva velocitat de desplaçament a través d’un paper porós. Si es posa una gota de tinta en un paper secant i es barreja amb aigua o alcohol, cada substància puja per capilaritats a través del paper, i al final queda una banda de colors.

Material

• Tires de paper porós (paper secant)
  
• Retoladors 
• Aigua o alcohol 
• Vas de precipitats

Procediment 

1. Dibuixar taques de diferents colors, a 1cm de l’extrem del tros de paper secant , amb  retoladors. 
2. Un cop  pintat el paper, l’introduirem dins d’un vas de precipitats amb alcohol, de manera que el paper es mulli però l’alcohol no arribi a les taques.

-Què observem?

Finalment, veiem com l’alcohol absorbit pel paper secant, descompon cromàticament les taques de color que havíem fet al principi. El resultat és molt atractiu!!

L' aire ocupa espai

L' aire ocupa espai i això ho hem pogut comprovar amb un experiment d' allò més llaminer!!!
Material

• Envàs al buit
• Gominoles ( núvols) 

Procediment

1. Fiquem dins el pot un o dos núvols.
2. Tapem i traiem tot l' aire de dins.

-Què observem?

  A mida que anem treient l' aire, els núvols es van inflant, van ocupant tot l' espai.

 I, si deixem entrar l' aire?

Observem que els núvols es desinflen tornant a la forma inicial.

Per què?

Els ‘núvols’ estan fets principalment de gelatina, sucre i aire.

Quan traiem l’aire de dins del pot, la pressió disminueix. L’aire que forma part de les llaminadures està atrapat a dins seu i no pot sortir d’elles i, per tant, del pot en fer-se el buit. A major pressió menys volum:  Al tornar i injectar aire a dins la pressió augmenta i el núvol s' encongeix.

Canvi climàtic Marí

Sabem què pot passar amb el canvi climàtic a la terra, però... quins efectes pot tenir en l' àmbit marí? En el següent vídeo ens ho fan saber.